[Admpub] AZLinux

[j]

---
...

del qual destacaria el procés de transició en tres fases:

1. Firefox - Thunderbird - GIMP - Filezilla - VCL - ...
2. Libreoffice (a Munich van migrar a Openoffice i ara estan fent
migració a Libreoffice)
3. Migració a S.O. lliure.

En les dues primeres fases, l'usuari continua amb windows, però es va
adaptant paulativament al programari lliure. La fase de passar a
Libreoffice, pot tenir la complicació afegida dels diferents formats que
es puguin tenir en arxius històrics. doc -> odt, xls -> ods, etc...

Un cop la migració del programari s'ha fet i l'usuari se sent còmode
(això pot ser un temps de èncer resistències d'hàbits i potser requereix
formació), la migració de S.O. a nivell d'usuari és trivial.
---

Hola,
entenc el plantejament, en general els canvis no agraden gaire, per tant 
fem-los suaus. És una opció.
Per l'experiència que tinc, em sembla que funciona millor una altra: ja 
que ens hem de treure la "tirita" que s'ha enganxat als cabells fem-ho 
de cop.

O perquè en comptes de pensar en les connotacions negatives dels canvis, 
no pensem en les connotacions positives de l'aprenentatge?
Que ens agradaria fer si vulguéssim apendre un nou idioma ?
Si marxar fora no ens costes diners, que preferiríem un any a França o 
Martinica a apendre francès amb immersió lingüística total, o durant 
cinc anys anar un parell de dies a la setmana a l'EOI?

Posem uns ubuntu o uns debian o la distribució que es consideri més 
adient i en 2 setmanes els crits de protesta afluixaran.

També podria ser interessant, abans de fer la migració, tenir "auditat" 
el número de problemes (i la gravetat d'aquests) d'un periode d'un any, 
per exemple, utilitzant programari privatiu. Per poder-ho comparar 
després. Ho dic per quan arribin els famosos "senyors dels maletins" i 
els seus acompanyants que parlen tant bé.

D'altra banda, em sembla fantàstic i meravellos que estiguem discutint 
això.
Encara no m'ho puc creure.
Una abraçada


-- 
“No hay puerta de atrás. Punto final. […] Si hubiera una puerta de 
atrás, entonces entiendo que no podría decirlo por que es parte del 
secretismo, de las normas que tengo que respetar para no hablar, pero le 
digo que no hay puerta de atrás”
Dorothee Belz, vicepresidenta de Microsoft