[Orglliure] Què pensa fer el teu candidat amb el programari lliure?

[Pau Arumi]

Com ja sabeu, hi ha una iniciativa en marxa per aprofitar l'època
electoral i la bona predisposició a escoltar que els entra als
polítics en aquestes dates.

La idea és fer arribar  el manifest sobre programari lliure i
formats oberts (cuinat a la llista de correu germana "orglliure")
i demanar als candidats que es posicionin sobre el tema
contestant unes poques preguntes.

Aquesta tarda el Joan Codina i jo hem donat la última repassada
al manifest i l'hem deixat, creiem, en un estat coherent i útil
pel seu propòsit. Us l'adjunto al final del missatge en format
text per si hi ha comentaris o correccions d'última hora. Les
correccions menors les podeu editar silenciosa i directament a la
wiki:

http://wiki.lliure.eu/index.php?title=Manifest_pel_coneixement_lliure/municipal

Per tant, ara què falta fer?
- El manifest ja el tenim. Només cal fer la última revisada.
- El Toni Hermoso (ovació!) s'encarrega del formulari de 
preguntes als polítics i del formulari per recollir adhesions al 
manifest.
- Falta completar les preguntes als polítics
- I *sobretot*, recollir adreçes de candidats a alcaldes per fer
el mailing.

Pels dos darrers punts, especialment l'últim, fan falta
voluntaris. És qüestió d'anar posant dades a la wiki.
http://wiki.lliure.eu/
Us animeu? Unes quantes webs electorals abans d'anar a dormir, no
poden fer (gaire) mal ;)

Pau




                 Manifest a favor del programari lliure
                    i formats oberts als municipis


Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en
aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el
progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la
ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les
ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i
comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, 
econòmic o
de qualsevol altre i preferentment en algun dels dialectes del 
català.
Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la
societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en
l'alfabetització digital i a superar la fractura digital. L'ojectiu
d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests
drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari
(software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per
polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, 
que en
limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania 
dificultant-ne
o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de 
qualitat.

Des de fa anys existeix un moviment internacional que desenvolupen
programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un
programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i
redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests 
drets es
coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que 
tots els
seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari 
lliure el
sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els 
paquets
ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que 
utilitza
Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del
programari lliure hi ha milions de voluntaris, incluides grans 
empreses
multinacionals com IBM, HP, Sun, etc... .

Fer servir programari lliure té moltes avantatges. Algunes de les més
importants són les següents:

* Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor;
   pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o
   adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en
   l'aplicació, no es depen de la empresa privada en qüestió per a
   arreglar-ho.
* No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de
   programari privatiu poden oferir programari lliure quan si volen.
* La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix,
   al contrari que el programari privatiu.
* Al ser de codi obert, permet ser analitzat per comprovar que no fa
   res de dolent (per exemple, no conté codi espia o maliciós), 
així com
   permet aplicar-hi millores.
* Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per
   tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de 
programari.

Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és 
especialment
important. A continuació n'esmentem alguns:


== La comunicació del ciutadà amb l'administració ==

Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el 
ciutadà es fa
per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i
eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem
comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus
d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta.
L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap 
empresa,
sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i
estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a 
l'usuari
d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de
garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que 
ofereix
al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests 
estàndarts es
dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes
d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per
exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, 
a les
persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És 
paradoxal que
l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per
exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les 
ignori
quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.
[edita] La informàtica dels ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir
molt programari. Això suposa una partida molt important del seu
pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes 
operatius,
ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de
qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos 
públics.
Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de
contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, 
en pot
regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat
del codi, el compliment d'estandards,... .

Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per 
tenir
major poder de negociació davant els proveidors alhora de fer 
comandes
de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou
reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb 
diners
públic, s'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera 
s'incentiva a
altres ajuntaments a reutilitzar-lo compartint-ne els costos de
manteniment i evolució.


==  L'educació ==

El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, 
és un
element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les 
escoles,
instituts, universitats i altres centres de formació el 
programari cada
vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en
educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una
tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint 
dins el
context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos
d'especialitzats per a professionals i cursos de noves 
tecnologies per
evitar la fractura digital.

No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt
importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's 
tenir a
casa, copiant de forma legal, el programari que tenen a l'escola. 
Això
impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha
necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari 
lliure amb
les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja
han aplicat aquesta política amb èxit.
[edita] L'empresa

En l'àmbit productiu, la petita i mitjana empresa també són 
captives del
proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al
programari privatiu ja sigui per desconeixement d'alternatives o 
manca
d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses han pogut fer la
migració a programari lliure, però, la petita i mitjana empresa
necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta
inversió de futur.

La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, 
algunes de
les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les
empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació,
manteniment i de intermediaris de la venda de llicències de 
tercers. El
programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana 
empresa
del sector que pot tenir accés al codi de projectes grans que 
costarien
moltes hores/home no assumibles d'altra manera.


== La llengua ==

Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la 
integració del
català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui
traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al
català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova
versió; i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.



                              Demanem


És per tot això que demanem als candidats a les institucions 
públiques
que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra 
respecte a
cadascuna de les següents demandes que en fem:

  Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts :

1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les
    recomanacions del Consorci W3 W3C.
2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui
    plenament accessible en formats oberts.

     I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als
ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-se 
comunicar amb
l'administració.

  Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració
sobre plataformes lliures :

1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per
    tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en
    programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina 
manera,
    protegint la integritat de la informació.
2. Demanem que l'administració alliberi tot el codi font propi fet a
    mida, de manera que d'altres administracions, o els ciutadans 
mateixos,
    puguem fer-lo servir.
3. Demanem que es el nou programari propi que calgui desenvolupar, es
    faci sota llicències lliures i estàndards oberts, i el màxim 
independent
    de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius,
    llibreries...) de manera que permetin fer la migració a entorns
    totalment lliures en un futur.
4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses
    anuals en llicències i manteniment de programari en el 
conjunt de les
    administracions.
5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la
    implantació de solucions amb programari, exigeixin la 
utilització de
    estàndards oberts i l'ús de programari lliure.
6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses
    i persones que es presenten a concursos públics contempli el 
model
    econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model 
clàssic
    d'empresa de programari ja que habitualment està format per 
xarxes de
    petites empreses.

     I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui
subjecte als dictats de les multinacionals, perquè pensem que 
allò que
paguem entre tots ens en podem aprofitar tots, i perquè les
administracions entre elles han de poder compartir costos.

  Ús de programari lliure en l'educació:

1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de
    divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.
2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements
    de determinats productes comercials, sinó de determinades 
habilitats
    amb l'ordinador.
3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a
    l'ensenyament del programari lliure i que es difongui 
públicament i
    amb permís per ser reutilitzat.

     I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les 
TIC cal
que ho fem amb eines que estiguin disponibles a tothom legalment i en
català. I perquè no és acceptablement ètic subvencionar l'ús d'un
programari privatiu.

  Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el
teixit social i econòmic:

1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i
    mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en
    l'ús del programari lliure i dels formats oberts.
3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics
    (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de
    qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari 
lliure.

     I ho demanem perquè pensem que el programari lliure 
representa un
impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes 
socials i
permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.