[Admpub] Què se n'ha fet d'això? Ajuntament d'Arenys de Munt)

[Dr. Joan de Gracia]

-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1

Hola,


Repassant els articles del portal La Farga he vist aquesta notícia (de
l'any 2005) i em demano, què se n'ha fet de tot això?.



Joan de Gracia



L'ajuntament d'Arenys de Munt aprova una moció pel PL i es compromet a
fer-ne campanya entre les administracions públiques
01/11/2005 - 16:58 / info a lafarga

    * Programari | Ciència
    *

      L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha aprovat al darrer ple municipal
una moció de suport al programari i lliure. Els acords de la moció
comprometen al consistori a una progressiva migració al programri
lliure als sistemes informàtics de l'ajuntament i a la seva
introducció al municipi.

      La moció també compromet a l'Ajuntament d'Arenys de Munt a
difondre els objectius de la moció a altres ajuntaments, perquè els
assumeixin, i "demanar al Congrés dels Diputats i al Parlament de
Catalunya que desenvolupin una proposta legislativa a favor de la
implantació del programari lliure a les administracions públiques".

      El text i els acords de la moció són una actualització d'altres
mocions semblants que els darrers dos anys han aprovat diversos
ajuntaments de Catalunya; Sant Bartomeu del Grau, Rubí, Vilanova i la
Geltrú, Banyoles, l'Hospitalet de Llobregat...

      >>>

      MOCIÓ DE SUPORT AL PROGRAMARI LLIURE I DE LA SEVA INTRODUCCIÓ A
ARENYS DE MUNT

      Exposició de motius:

      Fa vint anys que Richard Stallman va fer pública la primera
versió de l'editor GNU Emacs, la primera peça que sortia a la llum del
projecte GNU, que uns mesos abans havia anunciat que hi començava a
treballar per aconseguir un sistema operatiu que volia que fos lliure.
Per protegir el seu treball va impulsar el concepte de copyleft,
contraposat al de copyright. Una de les principals aportacions del
projecte GNU, justament, va ser la incorporació de les llicències GPL
(GNU General Public License) que garanteixen la lliure distribució i
la lliure modificació del programari.

      El programari lliure té com objectiu bàsic permetre a l’usuari,
a més de l’ús del programa mateix, l’accés al seu codi font complet i
la possibilitat de copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo
i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de
tal manera que tothom se'n pugui beneficiar.

      L’any 1991, Linus Torvalds, va presentar la primera versió del
sistema operatiu Linux que va ser incorporat com a nucli del projecte
GNU que ja havia aconseguit tenir un bon nombre d'aplicacions i
programes. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux i des del
primer moment centenars de programadors van participar al seu
desenvolupament.

      L’alt grau de consolidació que el programari lliure ha assolit
en l’actualitat no pot explicar-se sense conèixer els avantatges
econòmics, estratègics i socials que l’ús, la promoció i el
desenvolupament proporciona, en especial, a les administracions
públiques, en contraposició al programari de llicència propietària.
Amb el programari de propietat, gran part de la despesa econòmica
recau sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia
l'empresa productora del programa. Al programari lliure no hi ha cost
de llicència i la inversió es fa en la implementació i en el
desenvolupament que fan empreses locals, i per tant té una incidència
directa en la innovació tecnològica local i el creixement d'un sector
TIC al país. L'aposta pel programari lliure augmenta la competitivitat
de les empreses locals i genera noves oportunitats de negoci, atès que
estimula la venda de nous serveis finals i no exclusivament la dels
productes que arriben sota desenvolupaments i llicències forànies.

      El programari lliure, en permetre accedir completament al codi
font, garanteix els drets civils de la ciutadania respecte a la
seguretat i privacitat de les dades. Al utilitzar estàndards oberts
també es garanteix la interoperabilitat de sistemes i aplicacions.

      Respecte a la disponibilitat d'aplicatius i programes en català,
el programari lliure té un clar avantatge atès que qualsevol persona o
institució pot fer una traducció o localització i oferir-los a tota la
seva comunitat lingüística. En aquest àmbit és especialment destacable
el treball que ha fet l'associació Softcatalà.

      Aquests i d’altres avantatges han fet que l’ús, el
desenvolupament i la difusió del programari lliure s'estigui
implementat a les administracions públiques d'arreu del món, com per
exemple les experiències del Brasil i Sudàfrica i l'impuls que la Xina
ha fet d'una distribució pròpia. A la Unió Europea destaquen
iniciatives promogudes des d'organismes i institucions comunitàries i
projectes com els alemanys o holandesos. Aquests exemples són una
mostra de l'impacte global d'aquest procés d'implantació del
programari lliure. Cal esmentar, també en l’àmbit europeu, les
iniciatives legislatives de l’Estat francès i del govern britànic amb
l’objectiu que les seves administracions facin ús de programari lliure.

      Cal destacar les iniciatives legislatives encaminades a promoure
l’ús del programari en les administracions públiques de la Unió
Europea per garantir el “dret a la compatibilitat” del programari i,
per tant, proporcionar els mecanismes necessaris per dur a la pràctica
el principi d'interoperabilitat de la Directiva Europea sobre el
programari de l’any 1991. Aquest 2005 ha estat molt important la
decisió que ha pres el ple del Parlament Europeu de rebutjar la
proposta de directiva sobre patents de programari que afectava
directament a la capacitat d'innovació i al model de desenvolupament
que proposa el programari lliure.

      A l’Estat espanyol, és imprescindible destacar l’experiència
pionera d’Extremadura, que a primers de 2002 ja utilitzava el
programari lliure a tots els centre educatius. El projecte “Linex” no
es va aturar aquí, sinó que segueix en l’àmbit de la xarxa
hospitalària i de les petites i mitjanes empreses extremenyes.
Andalusia, amb el projecte Guadalinex, també ha estat una comunitat
capdavantera en la implantació de sistemes oberts al seu sistema públic.

      ERC i ICV han presentat aquest any al Congrés dels Diputats una
proposta de llei per la implantació del programari lliure al sector
públic. La proposta detalla un seguit de mesures i planteja la
necessitat de neutralitat tecnològica de tots els formats, interfícies
i protocols d'interoperabilitat amb entitats privades i amb els
ciutadans, que a més, es realitzaran amb estàndards lliures de patents
de programari i pagament de royalties.

      La Generalitat de Catalunya va concretar el seu compromís amb el
programari lliure al mateix Acord per a un govern catalanista i
d'esquerres, signat el 14 de desembre del 2003 al saló del Tinell. Al
text del pacte de govern s'hi llegeixen els següents punts:

      o Fer accessibles tots els llocs web, finançats amb fons públics
(respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium).

      o Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a triar
programari als usuaris.

      o Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent
documentació d'ús en català.

      o Utilitzar, per part de la Generalitat de Catalunya, els
organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital
mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya
preferentment en els seus sistemes i equipaments informàtics de
programari lliure en català.

      o Revisar l'acord amb els principal proveïdors reclamant
transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions,
disminució de costos i qualitat en els serveis.

      o Promoure i donar suport a la indústria catalana d'elaboració
de programari i a la del tractament de la llengua (traductors,
reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb
llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos
lingüístics fets amb fons públics.

      Tot aquest moviment a l'entorn del programari lliure té un pes
important en l'àmbit de la universitat i en col·lectius socials que se
l'han fet seu com un exemple de socialització del coneixement. En
aquest àmbit cal destacar el treball i l'aportació de col·lectius com
Caliu i Bulma, en l'àmbit català o d'Hispalinux a l'Estat espanyol. A
Arenys de Munt, cal remarcar i reconèixer el treball que ha portat a
terme l'associació Arenys.Org. Promotora d'una de les primeres xarxes
ciutadanes catalanes ha basat el seu projecte d'impuls de la Societat
de la Informació i el Coneixement en el programari lliure. Les seves
aules d'informàtica i tota la seva activitat formativa sempre s'ha fet
amb programari lliure, un exemple de coherència i de compromís en la
seva difusió.

      Per tots aquests motius, el ple de l’Ajuntament d'Arenys de Munt
proposa els següents

      Acords:

      PRIMER.- Promoure la instal·lació i l’ús de programari lliure i
la corresponent documentació en català a l’Ajuntament d'Arenys de Munt
i al conjunt d'organismes municipals, juntament amb la formació
necessària per als treballadors municipals.

      SEGON.- Establir com a clàusula de mèrit la utilització, el
desenvolupament, la distribució i la difusió de programari lliure en
català en les contractacions, convenis de col·laboració i subvencions
en l’àmbit dels serveis informàtics i les tecnologies de la informació
i la comunicació.

      TERCER.- Vetllar per la difusió, la promoció i la distribució de
programari lliure en català en el si de totes les institucions, les
associacions i les organitzacions públiques i privades arenyenques i,
en especial, al món educatiu.

      QUART - Promoure i impulsar la formació en programari lliure de
la ciutadania, tant amb cursos bàsics com avançats, fent especial
atenció a les pimes i als col·lectius més desfavorits en l'accés a les
TIC.

      CINQUÈ .- Promoure acords i convenis amb la Generalitat de
Catalunya, Diputació de Barcelona, Consells Comarcals i altres
administracions locals, universitats i associacions públiques i
privades per fomentar la coordinació i la cooperació entre
institucions en matèria de programari lliure en català i assegurar-ne,
amb les mesures adequades, la producció, la promoció i l’ús conjunt
amb respecte per totes les variants.

      SISÈ.- Demanar al Congrés dels Diputats i al Parlament de
Catalunya que desenvolupin una proposta legislativa a favor de la
implantació del programari lliure a les administracions públiques.

      SETÈ- Traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, a la
Generalitat de Catalunya (DURSI), al Congrés dels Diputats, al Consell
Comarcal del Maresme, a la Diputació de Barcelona i a Localret.

- --

********************************************
* NO a les Patents de Programari           *
*                                          *
* Si us plau, per a l'intercanvi de fitxers*
* utilitza formats normalitzats:           *
* PDF(ISO-19005) i/o ODF (ISO-26300)       *
*                                          *
* No a l'eDiscriminació. Per un ús dels    *
* estàndards oberts a l'administració      *
* pública.                                 *
*                                          *
********************************************

Usuari registrat de
# GNU/Linux:
# 350320
-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.4.6 (GNU/Linux)
Comment: Using GnuPG with Mozilla - http://enigmail.mozdev.org

iD8DBQFGNODwyrEQt/zLEbsRAlU3AJ9Ds/l+5p94+8dfs/Ykldt0e1XCQACgqwsz
9/E4Mo4nLzfnFHedKPBh7qI=
=bOIO
-----END PGP SIGNATURE-----


	
	
		
______________________________________________ 
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo. 
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto. 
http://es.voice.yahoo.com