Ep Cal decidir si als nous glossaris[1], volem incloure les formes flexionades (desa, s'està desant, opció, opcions, etc) o bé si volem incloure la forma sense flexionar (desar, opció, opcions). Els glossaris més acadèmics (TERMCAT, Recull de Softcatalà, reculls de lèxics, etc) usen les formes no flexionades i els glossaris d'aplicacions (Apple, Microsoft, etc) tendeixen a usar les formes flexionades. En la meva opinió personal, els glossaris amb formes no flexionades són millors pels humans (per exemple, s'inclou l'infinitiu en el cas dels verbs) i els de formes no flexionades per eines (inclou la forma conjugada) que permet usar-la directament o recuperar la traducció. En un glossari generat computacionalment (com [1]), generar un glossari no flexionat requereix tècniques de processament del llenguatge natural (determinar el lexema, etc) i és una inversió significant de temps. No estic segur tampoc del valor que aporta a dia d'avui. En la meva opinió personal, el Recull de Termes tenia molt de sentit quan la terminologia en català estava formant-se (1997 - 2010). En la situació d'avui en dia, amb una terminologia bastant fixada, jo m'inclino per publicar una versió flexionada, explicant que és un reflex del que usem. Aquesta és una decisió important. Què en penseu? Atentament, Jordi, [1] http://recursos.softcatala.org/dev/terminologia/sc-glossary.html -- Jordi Mas i Hernàndez -Bloc: http://gent.softcatala.org/jmas/bloc/ Planet Softcatalà -> http://planeta.softcatala.org