<div dir="ltr"><div class="gmail_extra"><div><div class="gmail_signature"><div>El dia 4 desembre de 2014, 16:07, Pep Si <span dir="ltr"><<a href="mailto:jpgine@gmail.com" target="_blank">jpgine@gmail.com</a>></span> ha escrit:<br></div></div></div><div class="gmail_quote"><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0px 0px 0px 0.8ex;border-left-width:1px;border-left-color:rgb(204,204,204);border-left-style:solid;padding-left:1ex"><p dir="ltr">"tot i que" només s'empra amb present d'indicatiu. Sempre és millor i més bonic i adequat en tots els casos: encara que, si bé, per bé que, malgrat que, a desgrat que, en despit que </p>
<div class="gmail_quote"></div></blockquote><div><br></div><div>Efectivament, a la locució conjuntiva "tot i que" li correspon el mode indicatiu (igual que a "per bé que" o a "si bé"). Així ho recomana el corrector en línia de Softcatalà [1].  Em sembla excessiu restringir-ho al present. Això no entenc per què ho dius. </div><div><br></div><div>De totes maneres, es tracta d'una "regla" molt específica que no sol aparèixer en manuals i en gramàtiques normatius. Una de les poques referències que he vist és la Gramàtica del Català Contemporani (S 25.2.4.4.), i la GCC és una gramàtica descriptiva. </div><div><br></div><div>L'ús de "tot i que" s'ha estès molt (massa segurament), i ha agafat usos que tradicionalment no tenia, com el del subjuntiu.</div><div> </div><div>Atentament, </div><div>Jaume Ortolà</div><div><br></div><div>[1] <a href="http://www.softcatala.org/corrector">http://www.softcatala.org/corrector</a></div><div><br></div><div><br></div></div></div></div>