<html>
<head>
<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
<p>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8">
</p>
<p>
<title></title>
<meta name="generator" content="LibreOffice 4.3.2.2 (MacOSX)">
<style type="text/css">
@page { margin: 2cm }
p { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: #000000; widows: 0; orphans: 0 }
p.western { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
p.cjk { font-family: "Arial", sans-serif; font-size: 12pt; so-language: zxx }
p.ctl { font-family: "Tahoma"; font-size: 12pt; so-language: zxx }
a:link { so-language: zxx }
</style>
<p class="western">Hola Jordi,<br>
</p>
<p class="western">De totes maneres fixa't que, en el diccionari,
el
significat de <b>destí</b> com a sinònim de <b>destinació</b>
és
l'última accepció. Si ens fixem en la megafonia i els anunciats
de
les estacions, en català sempre diuen <i>tren amb </i><i><b>destinació</b></i>
a tal lloc, mai diuen <b>destí</b>.</p>
<p class="western">Si jo he optat per <b>destinació,</b> és
perquè
el significat és inequívoc i més precís, no dóna peu a
ambigüitats, cosa que no passa amb la paraula<b> destí</b><span
style="font-weight: normal">;
</span><span style="font-weight: normal">i</span> encara més, si
el
que fem és traduir un programa informàtic; si fos un text de
literatura seria una altra cosa, llavors si que seria més una
qüestió d'estil i d'estètica.</p>
<p class="western">Salutacions</p>
<p class="western">Eulàlia<br>
</p>
<p class="western"><br>
</p>
</p>
<br>
<div class="moz-cite-prefix">El 29/11/16 a les 7.11, Jordi Mas ha
escrit:<br>
</div>
<blockquote
cite="mid:5de36616-26a6-ea59-4513-a64919d2e391@softcatala.org"
type="cite">
<blockquote type="cite">Només volia dir una cosa que m'he trobat.
Quan en anglès ens trobem la
<br>
paraula *Destinity*, la traducció al català és d*estinació*, que
és el
<br>
lloc d'arribada.
<br>
Això ho dic perquè he vist algunes cadenes en que estava traduït
per
<br>
*dest**í*, i destí, en català, es refereix a la sort reservada a
<br>
cadascú, el fat.
<br>
</blockquote>
<br>
Al DIEC2 a l'entrada de destí diu efectivament el que comentes:
<br>
<br>
1 1 m. [LC] [FS] [AN] Potència sobrehumana que, suposadament, fixa
per endavant el curs dels esdeveniments, la sort reservada a
cadascú.
<br>
1 2 m. [LC] Sort reservada a cadascú.
<br>
2 m. [LC] Destinació 2 .
<br>
<br>
Però fixa't que l'última accepció defineix que també és sinònim de
destinació. Al final, crec que és una qüestió d'estil no de
correctesa.
<br>
<br>
El meus cinc cèntims
<br>
<br>
Salut,
<br>
<br>
Jordi,
<br>
</blockquote>
<br>
</body>
</html>