<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
<meta content="text/html;charset=ISO-8859-1" http-equiv="Content-Type">
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
<br>
Us adjunto el capítol dedicat a la Societat de la Informació i el
Coneixement al programa general d'ICV-EUiA-EPM per aquestes municipals.
Aquest text està extret del programa marc, que es va ratificar per la
coalició el passat mes de febrer, sobre el que cada candidatura local
ha treballat les propostes locals o que en molts casos han integrat
directament com a programa de referència. Per exemple, Barcelona té un
document més extens i propi sobe SIC.<br>
<br>
Per facilitar la cerca del posicionament sobre PL i CL, aquest és el
fragment específic:<br>
<br>
<b>Coneixement i tecnologies lliures: aposta pels estàndards oberts,
garantia d’interoperabilitat i de llibertat d’elecció<br>
</b><br>
Les institucions públiques s’han de posicionar de forma clara a favor
de l'ús del programari lliure i dels estàndards oberts i lliures de
canons. Són la garantia d'interoperabilitat tecnològica. Per aquest
motiu, el programari amb llicència propietària s’ha de reduir dins
l’Administració pública fins allà on només sigui possible justificar la
inexistència d’una alternativa basada amb programari lliure. Les
iniciatives d'èxit als ajuntaments s'han de difondre i estendre amb el
suport de la Generalitat, en especial als municipis petits i amb menys
recursos tècnics per assumir el repte de la migració. Aquesta aposta és
un estímul a la innovació i una oportunitat per a les empreses locals i
per a la creació d'un sector TIC arrelat al país.<br>
<br>
Cal avançar en la implantació del programari lliure a tots els sistemes
informàtics públics i treballar per oferir, amb llicències obertes, els
continguts que siguin finançats amb fons públics per garantir l'accés
obert a la informació i a la cultura. L'impuls del coneixement obert
és fonamental per estimular el valor de la creativitat de les persones,
combinant llibertat i passió, marcant fites que estiguin envoltades de
valors i de consciència socials, de llibertat d’accés a la informació i
al coneixement, de transparència, d’igualtat i d’activitat. <br>
<br>
Aquests documents són públics i accessibles des del web
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.iniciativa.cat">http://www.iniciativa.cat</a><br>
<br>
Us envio aquests materials com a coordinador de l'àmbit de Societat de
la Informació i el Coneixement d'ICV. També aprofito per comentar que
encapçalo la llista d'ICV-EUiA a
Arenys de Mar, i que, evidentment, el compromís de modernització i
transformacio de l'Ajuntament que proposem passa per fer-lo amb PL.<br>
<br>
Som-hi!<br>
<br>
Oriol Ferran<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
En/na Pau Arumi ha escrit:
<blockquote cite="mid463F56D6.90401@iua.upf.edu" type="cite"><br>
Com ja sabeu, hi ha una iniciativa en marxa per aprofitar l'època <br>
electoral i la bona predisposició a escoltar que els entra als <br>
polítics en aquestes dates. <br>
<br>
La idea és fer arribar el manifest sobre programari lliure i <br>
formats oberts (cuinat a la llista de correu germana "orglliure") <br>
i demanar als candidats que es posicionin sobre el tema <br>
contestant unes poques preguntes. <br>
<br>
Aquesta tarda el Joan Codina i jo hem donat la última repassada <br>
al manifest i l'hem deixat, creiem, en un estat coherent i útil <br>
pel seu propòsit. Us l'adjunto al final del missatge en format <br>
text per si hi ha comentaris o correccions d'última hora. Les <br>
correccions menors les podeu editar silenciosa i directament a la <br>
wiki: <br>
<br>
<a class="moz-txt-link-freetext"
href="http://wiki.lliure.eu/index.php?title=Manifest_pel_coneixement_lliure/municipal">http://wiki.lliure.eu/index.php?title=Manifest_pel_coneixement_lliure/municipal</a>
<br>
<br>
Per tant, ara què falta fer? <br>
- El manifest ja el tenim. Només cal fer la última revisada. <br>
- El Toni Hermoso (ovació!) s'encarrega del formulari de preguntes als
polítics i del formulari per recollir adhesions al manifest. <br>
- Falta completar les preguntes als polítics <br>
- I *sobretot*, recollir adreçes de candidats a alcaldes per fer <br>
el mailing. <br>
<br>
Pels dos darrers punts, especialment l'últim, fan falta <br>
voluntaris. És qüestió d'anar posant dades a la wiki. <br>
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://wiki.lliure.eu/">http://wiki.lliure.eu/</a>
<br>
Us animeu? Unes quantes webs electorals abans d'anar a dormir, no <br>
poden fer (gaire) mal ;) <br>
<br>
Pau <br>
<br>
<br>
<br>
<br>
Manifest a favor del programari lliure <br>
i formats oberts als municipis <br>
<br>
<br>
Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en <br>
aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el <br>
progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la <br>
ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les <br>
ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i <br>
comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o
<br>
de qualsevol altre i preferentment en algun dels dialectes del català. <br>
Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la <br>
societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en <br>
l'alfabetització digital i a superar la fractura digital. L'ojectiu <br>
d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests <br>
drets dels ciutadans. <br>
<br>
Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari <br>
(software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per <br>
polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que
en <br>
limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania
dificultant-ne <br>
o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.
<br>
<br>
Des de fa anys existeix un moviment internacional que desenvolupen <br>
programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un <br>
programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i <br>
redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets
es <br>
coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots
els <br>
seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el
<br>
sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets
<br>
ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza
<br>
Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del <br>
programari lliure hi ha milions de voluntaris, incluides grans empreses
<br>
multinacionals com IBM, HP, Sun, etc... . <br>
<br>
Fer servir programari lliure té moltes avantatges. Algunes de les més <br>
importants són les següents: <br>
<br>
* Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; <br>
pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o <br>
adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en <br>
l'aplicació, no es depen de la empresa privada en qüestió per a <br>
arreglar-ho. <br>
* No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de <br>
programari privatiu poden oferir programari lliure quan si volen. <br>
* La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, <br>
al contrari que el programari privatiu. <br>
* Al ser de codi obert, permet ser analitzat per comprovar que no fa <br>
res de dolent (per exemple, no conté codi espia o maliciós), així com
<br>
permet aplicar-hi millores. <br>
* Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per <br>
tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.
<br>
<br>
Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és
especialment <br>
important. A continuació n'esmentem alguns: <br>
<br>
<br>
== La comunicació del ciutadà amb l'administració == <br>
<br>
Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es
fa <br>
per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i <br>
eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem <br>
comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus <br>
d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. <br>
L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, <br>
sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i <br>
estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari
<br>
d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de <br>
garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix <br>
al ciutadà. <br>
<br>
Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es
<br>
dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes <br>
d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per <br>
exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les
<br>
persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que
<br>
l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per <br>
exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori
<br>
quan es tracta de les seves pròpies pàgines web. <br>
[edita] La informàtica dels ajuntaments <br>
<br>
L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir <br>
molt programari. Això suposa una partida molt important del seu <br>
pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes
operatius, <br>
ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de <br>
qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. <br>
Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de <br>
contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot <br>
regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat <br>
del codi, el compliment d'estandards,... . <br>
<br>
Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir <br>
major poder de negociació davant els proveidors alhora de fer comandes <br>
de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou <br>
reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb
diners <br>
públic, s'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera s'incentiva a <br>
altres ajuntaments a reutilitzar-lo compartint-ne els costos de <br>
manteniment i evolució. <br>
<br>
<br>
== L'educació == <br>
<br>
El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, és un
<br>
element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les
escoles, <br>
instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada
<br>
vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en <br>
educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una <br>
tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el
<br>
context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos <br>
d'especialitzats per a professionals i cursos de noves tecnologies per <br>
evitar la fractura digital. <br>
<br>
No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt <br>
importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a
<br>
casa, copiant de forma legal, el programari que tenen a l'escola. Això <br>
impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha <br>
necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb <br>
les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja <br>
han aplicat aquesta política amb èxit. <br>
[edita] L'empresa <br>
<br>
En l'àmbit productiu, la petita i mitjana empresa també són captives
del <br>
proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al <br>
programari privatiu ja sigui per desconeixement d'alternatives o manca <br>
d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses han pogut fer la <br>
migració a programari lliure, però, la petita i mitjana empresa <br>
necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta <br>
inversió de futur. <br>
<br>
La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de
<br>
les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les <br>
empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, <br>
manteniment i de intermediaris de la venda de llicències de tercers. El
<br>
programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa <br>
del sector que pot tenir accés al codi de projectes grans que costarien
<br>
moltes hores/home no assumibles d'altra manera. <br>
<br>
<br>
== La llengua == <br>
<br>
Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració
del <br>
català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui <br>
traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al <br>
català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova <br>
versió; i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font. <br>
<br>
<br>
<br>
Demanem <br>
<br>
<br>
És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques <br>
que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a
<br>
cadascuna de les següents demandes que en fem: <br>
<br>
Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts : <br>
<br>
1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les <br>
recomanacions del Consorci W3 W3C. <br>
2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui <br>
plenament accessible en formats oberts. <br>
<br>
I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als <br>
ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-se comunicar
amb <br>
l'administració. <br>
<br>
Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració <br>
sobre plataformes lliures : <br>
<br>
1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per <br>
tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en <br>
programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, <br>
protegint la integritat de la informació. <br>
2. Demanem que l'administració alliberi tot el codi font propi fet a <br>
mida, de manera que d'altres administracions, o els ciutadans
mateixos, <br>
puguem fer-lo servir. <br>
3. Demanem que es el nou programari propi que calgui desenvolupar, es <br>
faci sota llicències lliures i estàndards oberts, i el màxim
independent <br>
de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, <br>
llibreries...) de manera que permetin fer la migració a entorns <br>
totalment lliures en un futur. <br>
4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses <br>
anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de
les <br>
administracions. <br>
5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la <br>
implantació de solucions amb programari, exigeixin la utilització de
<br>
estàndards oberts i l'ús de programari lliure. <br>
6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses <br>
i persones que es presenten a concursos públics contempli el model <br>
econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic
<br>
d'empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes
de <br>
petites empreses. <br>
<br>
I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui <br>
subjecte als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que <br>
paguem entre tots ens en podem aprofitar tots, i perquè les <br>
administracions entre elles han de poder compartir costos. <br>
<br>
Ús de programari lliure en l'educació: <br>
<br>
1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de <br>
divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure. <br>
2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements <br>
de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats
<br>
amb l'ordinador. <br>
3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a <br>
l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i <br>
amb permís per ser reutilitzat. <br>
<br>
I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal <br>
que ho fem amb eines que estiguin disponibles a tothom legalment i en <br>
català. I perquè no és acceptablement ètic subvencionar l'ús d'un <br>
programari privatiu. <br>
<br>
Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el <br>
teixit social i econòmic: <br>
<br>
1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i <br>
mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure. <br>
2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en <br>
l'ús del programari lliure i dels formats oberts. <br>
3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics <br>
(com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure. <br>
4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de <br>
qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure. <br>
<br>
I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un <br>
impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i <br>
permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions. <br>
<br>
<br>
<br>
_______________________________________________ <br>
Admpub mailing list <br>
<a class="moz-txt-link-abbreviated"
href="mailto:Admpub@llistes.softcatala.org">Admpub@llistes.softcatala.org</a>
<br>
<a class="moz-txt-link-freetext"
href="http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/admpub">http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/admpub</a>
<br>
<br>
<br>
</blockquote>
<br>
<br>
</body>
</html>